Denari republicà amb el Rapte de les Sabines |
L'historiador romà Tit Livi, a la seva obra Ab urbe condita, explica un dels esdeveniments més mítics de la història de Roma, el rapte de del dones sabines per part dels romans.
Després de fundar la ciutat i de matar el seu germà Rem, que li disputava el poder, Ròmul va començar a organitzar Roma: va acollir gent de tot arreu, tots àvids de novetats. Segons diu Livi: "aquest va ser el principi de la grandesa del nostre poder".
Va organitzar el govern i es va adonar que no hi havia dones, per la qual cosa la seva potència només podia durar la vida d'un home, perquè a la ciutat no tenien esperança de poder tenir descendència.
Així doncs, va enviar ambaixadors als pobles veïns per demanar-los dret a matrimoni amb les seves filles.
L'ambaixada no va ser ben rebuda enlloc. Els van menysprear.
"La joventut romana no va suportar de grat aquesta ofensa i la situació va començar a derivar clarament cap a la violència"
Ròmul, dissimulant la seva inquietud, va preparar uns jocs solemnes en honor al déu Neptú, va anunciar la seva celebració als veïns i els va convidar a l'espectacle. Entre tots els convidats hi va arribar una multitud de sabins amb les seves families. Tothom va visitar la nova ciutat.
"Quan va arribar el moment de l'espectacle, i l'atenció i la vista de tots hi estaven concentrats, aleshores es va desencadenar la violència preparada d'antuvi i, a un senyal acordat, el jovent romà començà a raptar les donzelles".
El rapte de les Sabines - Nicolas Poussin - 1637 - Museu del Louvre - París |
La major part va ser raptada pel primer amb qui s'havia topat, però les més belles van ser portades als senadors i als personatges importants.
Rapte de les Sabines - Albert Durero - 1495 - Museu Bonnat - Bayona |
El pànic va interrompre l'espectacle i els pares de les noies van fugir entristits i acusant els romans d'haver trencat el dret de l'hospitalitat i la paraula donada.
El rapte de les Sabines - Pablo Picasso - 1963 - Museu de Belles Arts - Boston |
Tots els pobles ofesos es van preparar per a una guerra. Ròmul va véncer tots els que se li van enfrontar. Els últims van ser els Sabins. Els combats van ser molts i llargs.
Finalment la intervenció de les dones sabines va fer que la guerra acabés. Tit Livi diu:
"Llavors les dones sabines, per l'ofensa de les quals havia començat la guerra, van superar amb tantes desgràcies la por femenina i, amb els cabells deslligats i el vestit estripat, van gosar presentar-se al mig de les fletxes que volaven i es van posar al mig dels dos exèrcits per tal de separar els rengles hostils i apaivagar les ires, pregant d'una banda als pares i d'altra banda als esposos, que no s'embrutessin les mans amb la sang sagrada del sogre o del gendre i que no marquessin amb un parricidi el fruit de les seves entranyes, néts d'uns, fills d'altres.
La intervenció de les Sabines - Jacques Louis David - 1799 - Museu del Louvre - París |
Després els van dir:"...Més ens estimem morir que viure sense un de vosaltres, vídues o orfes".
Amb aquesta història, els romans explicaven amb una llegenda l'unificació dels pobles que vivien a la zona dels Set Turons, sota el govern de reis llatins i sabins, per defensar-se del perill de les invasions del poble etrusc, que ocupava les terres de la part dreta del Tíber, al nord de Roma.
El rapte de les sabines - Gianbologna - 1583 - Florència |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada