dimecres, 9 de novembre del 2011

El rapte d'Amfitrita

El déu Posidó, Neptú per als romans, era el sobirà dels mars i de les aigües. Aquest déu tenia un caràcter esquerp i colèric, provocaca tempestes, naufragis i era més temut que estimat. Cap deessa volia ser la companya d'un déu d'aquestes característiques.

El pobre déu va declarar-se a Amfitrita, una de les nereides, però ella, avergonyida i espantada, es va amagar al fons del mar. Els dofins la van veure i la van portar amb un seguici magnífic a Posidó, que la va fer la seva esposa.

Jacob de Gheyn II

Una altra versió de la història diu que el déu va veure la noia ballant amb les seves germanes, prop de l'illa grega de Naxos, i la va raptar.


Nicolas Poussin

Amfitrita és la deessa reina del mar. Fa el mateix paper que Hera (Juno) amb Zeus i Persèfone (Prosèrpina) amb Hades.

Mosaic romà polícrom, trobat a Argèlia

dimarts, 8 de novembre del 2011

El rapte de Ganimedes

El déu Zeus, Júpiter per als romans, va raptar el jove Ganimedes, mentre pasturava uns ramats al mont Ida, prop de Troia.


Sobre els detalls del rapte hi ha diverses tradicions: la primera, Zeus personalment rapta el noi; la segona, encarrega la missió a la seva au favorita, l'àguila; i la tercera i més popular, Zeus adopta la figura d'una àguila per raptar-lo amb les seves urpes i portar-lo a l'Olimp, tal com havia fet altres vegades prenent la forma de diversos animals per satifer les seves passions amoroses.

  
A l'Olimp va fer de coper i servia el nèctar i l'ambrosia als déus. Aquesta va ser la feina que el pare del déus li va encomanar, encara que la seva esposa Hera (Juno) sospitava que Zeus no havia raptat el bell noi només per fer-li de cambrer.




L'escriptor grec Llucià de Samòsata, a la seva obra Diàlegs, va escriure una petita conversa entre Zeus i Ganimedes, quan acabaven d'arribar a l'Olimp:




Zeus: "Au, Ganimedes, ara que ja hem arribat a on ens dirigíem, fes-me un petó i veuràs com ja no tinc el bec ganxut, les urpes esmolades ni les ales que tenia quan et vaig aparéixer amb aquest aspecte d'ocell".
Ganimedes: "Què? Un home! No eres un àguila fa un moment? No has baixat volant i m'has arrencat per la força del mig del meu ramat? Com és que t'han desaparegut aquelles ales i que tens un aspecte tan diferent?
Zeus: "És que no estàs veient ni un home ni una àguila, jovenet: jo sóc el sobirà de tots els déus i m'havia transformat per l'ocasió".

El diàleg segueix amb un to una mica còmic.

divendres, 4 de novembre del 2011

El rapte de Persèfone

La bella jove Persèfone, filla de Zeus i Demèter, estava entretinguda collint violetes i lliris blancs i omplint cistells amb les flors, acompanyada per les nimfes, les seves amigues.

John W. Waterhouse
John W. Waterhouse

El déu Hades, rei dels Inferns, la va veure i la va estimar. Va agafar el seu carro tirat pels negres cavalls i, obrint la terra, la va raptar i se l'emportà a l'Hades amb ell per fer-la la seva esposa.


Peter Paul Rubens

La noia cridava espantada a la seva mare i, en el camí, va perdre les flors i els vestits.


Gian Lorenzo Bernini

 El déu va fer córrer els cavalls i va baixar pels llacs profunds, que fan olor a sofre.

Rembrandt

Quan la mare s'adonà de la falta de la filla, la va buscar angoixada per tots els racons de la terra i per tots els mars. Havia desaparegut, ningú sabia on era.
Però el Sol, que tot ho veu i ho sap, li ho explicà tot a Demèter i la deessa va tornar la terra estèril.
Desesperada demanà ajuda a Zeus.
Hades, endevinant les intencions de Zeus, havia fet menjar a Persèfone uns grans de magrana, per poder retenir-la amb ell als Inferns. 


Dante G. Rosetti

Zeus va negociar amb Hades i van acordar que Persèfone estaria la meitat de l'any amb el seu espós i l'altra meitat amb la seva mare.

Frederic Leighton

Aquesta llegenda explica simbòlicament les estacions de l'any. Mentre Persèfone és als Inferns, són els mesos de la tardor i l'hivern. Durant la primavera i l'estiu, quan Persèfone és amb la seva mare, germinen les plantes.
Malgrat la violència del rapte, aquesta deessa es va convertir en l'esposa del déu Hades i va ser la reina de l'Infern, una posició que no li desagradava. Era molt poderosa i va viure feliçment amb els seu espós, presidint les normes dels món dels morts.


Relleu grec

Els romans la van assimilar a una antiga divinitat de la fertilitat, Prosèrpina.

dijous, 3 de novembre del 2011

El rapte d'Europa



 Aquesta pintura representa la jove Europa, asseguda suaument sobre el toro, la disfressa de Zeus. Es va fer al s.I dC. i es va trobar a la Casa de Jàson, a Pompeia.
Ara és al Museo Archeologico Nazionale de Nàpols. a Itàlia.