La bella jove Persèfone, filla de Zeus i Demèter, estava entretinguda collint violetes i lliris blancs i omplint cistells amb les flors, acompanyada per les nimfes, les seves amigues.
 |
| John W. Waterhouse |
 |
| John W. Waterhouse |
El déu Hades, rei dels Inferns, la va veure i la va estimar. Va agafar el seu carro tirat pels negres cavalls i, obrint la terra, la va raptar i se l'emportà a l'Hades amb ell per fer-la la seva esposa.
 |
| Peter Paul Rubens |
La noia cridava espantada a la seva mare i, en el camí, va perdre les flors i els vestits.
 |
| Gian Lorenzo Bernini |
El déu va fer córrer els cavalls i va baixar pels llacs profunds, que fan olor a sofre.
 |
| Rembrandt |
Quan la mare s'adonà de la falta de la filla, la va buscar angoixada per tots els racons de la terra i per tots els mars. Havia desaparegut, ningú sabia on era.
Però el Sol, que tot ho veu i ho sap, li ho explicà tot a Demèter i la deessa va tornar la terra estèril.
Desesperada demanà ajuda a Zeus.
Hades, endevinant les intencions de Zeus, havia fet menjar a Persèfone uns grans de magrana, per poder retenir-la amb ell als Inferns.
 |
| Dante G. Rosetti |
Zeus va negociar amb Hades i van acordar que Persèfone estaria la meitat de l'any amb el seu espós i l'altra meitat amb la seva mare.
 |
| Frederic Leighton |
Aquesta llegenda explica simbòlicament les estacions de l'any. Mentre Persèfone és als Inferns, són els mesos de la tardor i l'hivern. Durant la primavera i l'estiu, quan Persèfone és amb la seva mare, germinen les plantes.
Malgrat la violència del rapte, aquesta deessa es va convertir en l'esposa del déu Hades i va ser la reina de l'Infern, una posició que no li desagradava. Era molt poderosa i va viure feliçment amb els seu espós, presidint les normes dels món dels morts.
 |
| Relleu grec |
Els romans la van assimilar a una antiga divinitat de la fertilitat, Prosèrpina.
